Els alumnes de 5è, juntament amb els companys de 6è de primària i 1r d'ESO formàvem part de la 1a categoria del concurs.
De manera voluntària, els alumnes participants forem na Paula Canet, na Carla Barragán, na Maria Vives, na Marta Forteza, na Sofia Cela, na Martina Ferragut, en Kevin Pascual, na Maria Gili, na Judith Coll, n'Àngels Martí i na Joana Aina Carrió.
La guanyadora de la nostra categoria va ser na Marta Forteza, sota el pseudònim ABIONA amb "Història de la meva vida".
A continuació vos deixam la seva narració, la història d'una nina nigeriana que a causa de la guerra ha de fugir del seu país.
LA HISTÒRIA DE LA MEVA VIDA
Em dic Abiona i sóc de Nigèria. Només tenc onze anys però puc dir que he viscut moltes coses que no voldria tornar a viure. Ara vos explicaré la història de la meva vida.
La meva mare i jo vàrem haver de marxar del nostre país fa tres anys a causa de la guerra. Com molta altra gent, volíem una vida millor. Teníem molta gana, fred, por…
i volíem fugir. He perdut un germà i el meu pare per culpa de la guerra. M’he sentit molt trista i perduda però tenc la meva mare i per ella vull estar contenta perquè a vegades la veig plorar i no m’agrada. Vull que sigui feliç.
Vàrem arribar a Espanya amb una pastera. Recordo que el camí va ser molt llarg i fred però la meva mare m’abraçava fort i em donava escalfor. Feia ones, algunes persones varen caure a la mar i no varen poder sobreviure. Nosaltres dues arribàrem i tot d’una ens donaren roba i menjar. Hi havia policies, metges, infermers… Ens varen tractar molt bé però jo estava molt espantada i cansada del llarg camí.
Durant un any vàrem viure en un centre amb altres refugiats. Un dia la meva mare va trobar feina de cambrera i ens varem poder mudar en una casa petita.
Vaig començar a anar a escola i no coneixia ningú. Al principi em sentia sola. No tenia amics i fins i tot alguns nins i nines m’insultaven i se’n reien de jo perquè tenia un color de pell diferent i perquè no coneixia gaire el seu idioma. Tots els matins plorava perquè no volia anar a escola.
Un dia, el temps de pati, estava sola en un racó i la mestra em va demanar què em passava. Li vaig contar com em sentia i em va ajudar a solucionar el problema. Em va dir que el proper dia faríem una activitat a la classe: havia d’explicar als meus companys d’on venia, com vivia i, sobretot, els motius que havíem tengut la meva mare i jo d’abandonar el nostre país.
Abans de començar estava molt nerviosa però la meva mestra m’ajudava i a poc a poc em vaig sentir més segura. Els vaig explicar la història de la meva vida, la mateixa que he explicat al principi. Em varen fer moltes preguntes i vaig veure que alguns nins i nines ploraven.
Gràcies a aquesta activitat varen començar a respectar-me, a parlar i a jugar amb jo i a poc a poc em vaig sentir estimada.
Ara ja m’agrada anar a escola i puc jugar al carrer tranquil·la. La meva mare i jo ja no tenim por.
ABIONA
No hay comentarios:
Publicar un comentario