martes, 21 de febrero de 2017

MERCADET SOLIDARI

XI MERCADET SOLIDARI. Seguim regalant il·lusió.
A les 7.30 h de del dematí arriben els primers alumnes, professors i amics de l’escola. Amics del Mercadet Solidari. És prest, però hi ha molta feina per fer. El matí és fred, però tot fa pensar que serà un dia assolellat, i que a diferència d’altres anys, les condicions meteorològiques ens faran costat. Es munten les primeres taules, envelats i cadires. Els fogons de la cuina ja funcionen al màxim per preparar la xocolata i el cafè. 
A les 8.15 hores les classes comencen a la zona d’ESO. Apareixen les primeres desfresses. Al pati del carrer de na Batlessa tot és a punt. Totes les paradetes muntades. I els menuts d’infantil i de primària ja es preparen per obrir les portes. S’obren puntuals, a les 9.00 hores. Les primeres cares amables entren al pati a la recerca d’algun tros de coca, alguna beguda, un cafè calent o algun objecte poc útil. L’objectiu és ajudar. Enguany ajudam a APROSCOM, una associació de nins i nines amb discapacitats intel·lectuals. Ells vendran, arribaran tard, però vendran. De fet, tenen la seva paradeta a punt, una taula que amb lletres grosses posa APROSCOM. 
A les 10 el pati es ple de color, de sol i de música. Tot és feina, alegria, esperança. Txarango sona a ràdio Sant Salvador, que avui ha muntat el seu estudi al pati, sota una carpa que l’engalena. Tenim dos tècnics quasi professionals, tots dos de tercer d’ESO. Precisament, com cada any, els alumnes de tercer d’ESO som els encarregats de la gestió i organització de l’espai, i també de preparar la crònica i mantenir viva la ràdio. Per la ràdio hi va passant gent de totes les edats. Entrevistam també el batle Tolo Gili i el tinent de batle Manolo Galan, que han vengut a donar suport a la diada que organitzam al CC Sant Salvador. I com ells, moltíssims treballadors que també s’han acostat a berenar al nostre petit centre comercial. Tot funciona, tot està en marxa, i els nins i nines d’APROSCOM ja són a l’escola, contents, somrients i il·lusionats.
A les 13 h, puntuals, comença el famós concurs de desfresses d’ESO. Música, rialles, color i alegria. Tots guanyen. Sobretot guanya el final, amb una pista de ball amb nins i nines de centres escolars diferents, però ben iguals, tan iguals, que només pensen a passar-s’ho bé, a disfrutar i a gaudir d’un dia ple de germanor. Junts, fan pinya. Junts, van omplint la vidriola de la solidaritat. La tasca docent de la jornada d’avui és mala de superar dins les aules, gairebé impossible. 
Les 14 h. Hora d’anar a dinar. Dinam novament tots junts, els alumnes de primària, ESO i els nous companys d’APROSCOM. El menjar és millor que els altres dies, perquè avui tot és bo, tot cau bé. Les cuineres s’han lluït novament. Han fet molta feina, ben feta i bona. A elles els devem que tot funcioni, com també hem d’agrair que tot el personal no docent del centre (i tu també, Ramona), s’impliqui amb una causa com aquesta. La nostra causa. La dels pares, mares, padrins i alumnes que posen el seu gra d’arena.
A les 15.00 h apareixen els primers ximbombistes. Nins d’Infantil, primària… pares, mares, padrins… La tradició és viva i es veu al pati cobert. La cultura no mor; ni morirà! Més d’una hora cantant amb la ximbomba mentre les paradetes del Mercadet segueixen en marxa amb les vendes. Ningú s’atura, i “ole, ole i ola, i ola, ola i ole”. I quan acaba tot torna a començar. Els amics d’APROSCOM, feliços, marxen cap a Manacor a contar a tots els seus companys la diada d’avui, el que han après, el que ens han ensenyat. Molt. Tant! 
Tancam portes. Comença la darrera part: tornar a posar en ordre el centre, i començar el recompte de doblers. 2.157,00 euros. Dues mil cent cinquanta-set gràcies a totes i a tots. Amb vosaltres, seguim regalant il·lusió. Demà els passadissos de l’escola seran com sempre, però quedarà encara la flaire de la solidaritat, la flama de l’esperança: que no s’apagui la llum.

Alumnes de 3r ESO del CC Sant Salvador

ENHORABONA ALS ALUMNES DE TERCER D'ESO, ORGANITZADORS DEL MERCADET. I MOLTES GRÀCIES A TOTES AQUELLES PERSONES QUE D'UNA MANERA O D'UNA ALTRA HAN COL·LABORAT AMB NOSALTRES!


viernes, 17 de febrero de 2017

CONEIXEM APROSCOM

Avui, dia 17 de febrer, ha vengut n'Inés al nostre centre per explicar-nos que és la fundació Aproscom, qui són els usuaris d'aquest centre, quines és la feina que fan allà, etc. El motiu principal pel que volíem saber més coses sobre APROSCOM és perquè la recaptació dels doblers del Mercadet Solidari d'enguany va destinada a aquesta entitat sense ànim de lucre. Ens ha agradat molt conèixer més coses i sobretot ens fa molta il·lusió compartir un dia amb els alumnes d'aquest centre. Moltes gràcies Inés!




I esperam poder fer una bona recol·lecta, per això convidam a tots aquells que vulguin gaudir d'una jornada solidària, entretenguda i amb molta bauxa! Hi trobareu menjar salat, dolç, xocalata, objectes de 2a mà i objectes fets pels mateixos alumnes! No vos ho podeu perdre!

Vos deixam un vídeo amb la feina que fa Aproscom!


viernes, 10 de febrero de 2017

TREBALLAM AMB NOMBRES DECIMALS

Després de mesurar l'alçada de tots els alumnes de la classe i la mestra, tenim la següent tasca:


  • Hem de calcular l'alçada mitjana de la classe.
  • Hem de calcular la diferència entre l'alçada més baixa i la més alta.


jueves, 9 de febrero de 2017

CONEIXEM UNA MICA MÉS EL PARC NATURAL

Avui hem tengut la visita de na Lali i ens ha explicat com era el Parc Natural de Llevant abans de ser declarat espai protegit. El Parc Natural de Levant està constituït per tres grans finques: s'Alqueria, Aubarca i Es Verger. A més, també hem conegut quins eren els antics oficis que es feien en aquesta zona: batre, ventar, segar...



Aquesta activitat és prèvia a la sortida que farem en fer 6è de primària i en la qual ens anirà molt bé conèixer totes aquestes coses.


Moltes gràcies Lali i fins a la pròxima!


viernes, 3 de febrero de 2017

CRIDA BEN FORT!

Avui, dia 3 de febrer ha vengut a la nostra classe na Patrícia. Ella fa feina a la Fundació Rana i ens ha vengut a explicar la prevenció d'abusos sexuals infantil, i què fer si ens trobessin en algun cas similar.

Ens ho ha explicat a través del conte Crida ben fort, Estela!, basat en una història real. Na Patrícia ens ha explicat moltes coses que ens han fet reflexionar i que ben segur ens seran molt útils.

El més important és que sempre que ens facin alguna cosa que no ens agradi és que ho contem a algú.


Aquí teniu les impressions dels alumnes després del taller:

Carla: Ha estat molt interessant perquè ens ha ensenyat una cosa nova. I a més, ha estat molt divertit!

Martina: Ens ho ha explicat molt bé i el que ens ha explicat és molt important.

Clàudia: És molt important que tenguem clar el que ens ha explicat na Patrícia.

Margalida: Sempre que ho necessitem hem de demanar ajuda!

Stalin: No es pot obligar a fer res que no agradi a una altra persona.

Kirian: Si ens fan alguna cosa, o a algun company, que no agrada, ho hem de dir a un adult.

Mª dels Àngels: M'ha agradat molt perquè ens ha donat idees del que hem de fer si algun dia ens vessim en aquesta situació.


Moltes gràcies Patrícia i fins a la pròxima!

II CERTAMEN DE NARRATIVA PEL DIA DE LA NO VIOLÈNCIA I LA PAU

El passat 30 de gener, dia de la Pau, es va fer entrega dels premis del II Certamen de Narrativa entorn al tema de la cultura de la no violència i la pau.

Els alumnes de 5è, juntament amb els companys de 6è de primària i 1r d'ESO formàvem part de la 1a categoria del concurs.

De manera voluntària, els alumnes participants forem na Paula Canet, na Carla Barragán, na Maria Vives, na Marta Forteza, na Sofia Cela, na Martina Ferragut, en Kevin Pascual, na Maria Gili, na Judith Coll, n'Àngels Martí i na Joana Aina Carrió.


La guanyadora de la nostra categoria va ser na Marta Forteza, sota el pseudònim ABIONA amb "Història de la meva vida".



A continuació vos deixam la seva narració, la història d'una nina nigeriana que a causa de la guerra ha de fugir del seu país.



LA HISTÒRIA DE LA MEVA VIDA

Em dic Abiona i sóc de Nigèria. Només tenc onze anys però puc dir que he viscut moltes coses que no voldria tornar a viure. Ara vos explicaré la història de la meva vida.

La meva mare i jo vàrem haver de marxar del nostre país fa tres anys a causa de la guerra. Com molta altra gent, volíem una vida millor. Teníem molta gana, fred, por…
i volíem fugir. He perdut un germà i el meu pare per culpa de la guerra. M’he sentit molt trista i perduda però tenc la meva mare i per ella vull estar contenta perquè a vegades la veig plorar i no m’agrada. Vull que sigui feliç.

Vàrem arribar a Espanya amb una pastera. Recordo que el camí va ser molt llarg i fred però la meva mare m’abraçava fort i em donava escalfor. Feia ones, algunes persones varen caure a la mar i no varen poder sobreviure. Nosaltres dues arribàrem i tot d’una ens donaren roba i menjar. Hi havia policies, metges, infermers… Ens varen tractar molt bé però jo estava molt espantada i cansada del llarg camí.

Durant un any vàrem viure en un centre amb altres refugiats. Un dia la meva mare va trobar feina de cambrera i ens varem poder mudar en una casa petita.

Vaig començar a anar a escola i no coneixia ningú. Al principi em sentia sola. No tenia amics i fins i tot alguns nins i nines m’insultaven i se’n reien de jo perquè tenia un color de pell diferent i perquè no coneixia gaire el seu idioma. Tots els matins plorava perquè no volia anar a escola.

Un dia, el temps de pati, estava sola en un racó i la mestra em va demanar què em passava. Li vaig contar com em sentia i em va ajudar a solucionar el problema. Em va dir que el proper dia faríem una activitat a la classe: havia d’explicar als meus companys d’on venia, com vivia i, sobretot, els motius que havíem tengut la meva mare i jo d’abandonar el nostre país.

Abans de començar estava molt nerviosa però la meva mestra m’ajudava i a poc a poc em vaig sentir més segura. Els vaig explicar la història de la meva vida, la mateixa que he explicat al principi. Em varen fer moltes preguntes i vaig veure que alguns nins i nines ploraven.

Gràcies a aquesta activitat varen començar a respectar-me, a parlar i a jugar amb jo i a poc a poc em vaig sentir estimada.

Ara ja m’agrada anar a escola i puc jugar al carrer tranquil·la. La meva mare i jo ja no tenim por.


                                                                                                                           ABIONA